Al ritme de la música pop
La música pop és un dels gèneres musicals ,majoritàriament, estès entre el jovent d’arreu del món. Per remuntar-nos als orígens de la música pop ens hem de retrotreure al mateix inici de la música rock en l’any 1955. Aquesta escassa corrent de rock and roll inicial va durar aproximadament fins l’any 1958, quan les màximes estrelles d’aquest gènere com Elvis Presley, Buddy Holly o Jerry Lee Lewis estaven distanciats per diversos motius de la música.
Elvis- Can’t help falling in love
La música de l’immortal rock va ser d’alguna manera el germen fundacional del que posteriorment seria la mateixa música pop. L’aparició l’any 1962 del grup britànic Els Beatles marca una evolució per al rock pop. Els Beatles generen el naixement de grups inspirats en ells que desenvolupen cert moviment pop, tant a Gran Bretanya com als Estats Units.
Històricament, l’expressió “música pop” no era entesa com un gènere musical amb unes característiques musicals concretes. Era considerada l’apòcope de “música popular”, contrària a la música de culte . Amb el pas del temps, el pop va guanyant la seva accepció com a gènere musical independent, i ha pogut lliurar-se dels fantasmes del passat: el sentit pejoratiu i negatiu que l’acompanyava de bracet.
La proliferació del pop i dels seus múltiples subgèneres fa impossible el fet que aquestes classificacions representin divisions pures (mainstream – pop comercial- , pop independent, pop electrònic, pop llatí, etc).
Madonna- 4 Minutes
Actualment, malgrat l’àmplia varietat de formes que presenta el pop, al nostre país hi ha un percentatge elevat de programes musicals que focalitzen la seva atenció en les noves tendències, modes i exclusives; per tant ofereixen al lector o oïent un enfocament comercial, i juntament consumista de la música pop. Un aspecte indiscutible és que el seu tarannà senzill, melòdic i encomanadís va marcar la dècada dels seixanta, i va aconseguir desencadenar l’eufòria continguda del gran públic, una eufòria encara en actiu.
Alguns dels mitjans que ens apropen a aquesta tendència musical són Los 40 Principales, tant en suport radiofònic, escrit com digital; i Enderrock o Rolling Stone, unes de les revistes més prestigioses del panorama musical actual.
El primer se centra ,bàsicament, en treballs musicals d’àmbit nacional espanyol i internacional. La seva presentació és dinàmica, colorista, informal, simplista i està destinat a un públic juvenil. Podria dir-se que es tracta d’una revista d’entreteniment, però informativa alhora, ja que estructura la informació en: actualitat, música, vídeos i univers 40. També anima a la gent a escoltar música en directe mentre navega per Internet i permet que el desplaçament del consumidor per la web sigui més interactiu.
En canvi, el segon bloc, es caracteritza per tractar els continguts del món de la música des del punt de vista del periodisme professional, sense convertir el seu producte en un element merament divulgatiu. Constitueix un material de consulta i de lectura més profunda per als amants de la música. A més a més, està orientat a un públic més especialitzat i de major edat.
La seva atenció es basa en el reconeixement, difusió i estimulació dels treballs engendrats dins d’un àmbit nacional català, en el cas d’ Enderrock i nacional espanyol a Rolling Stone ,i internacional al mateix temps en ambdós mitjans; mitjançant la presentació de extenses entrevistes, reportatges, crítiques, articles d’opinió , recomanacions musicals i agenda d’espectacles.
En els mitjans digitals tot són avantatges perquè ,ara, Enderrock també ofereix els usuaris la possibilitat de donar un cop d’ull als blogs dels seus grups i artistes preferits i si ho desitgen intercanviar impressions i material amb altres fans a la xarxa. És a dir, els mitjans digitals ja inclouen un seguit de documents, articles, blogs, vídeos, etc, que demostren, i a la vegada reforcen la seva credibilitat i veracitat.
Les tres fonts proposades van néixer del paper, no obstant, han decidit, paral.lelament a les publicacions, pujar al tren digital amb la intenció de tocar la porta del màxim nombre de persones, independentment de la seva edat. Lògicament,han hagut de fer noves adaptacions ja que treballen en un altre registre, però el lector ha comprovat amb els seus propis ulls que tan sols ha canviat la forma, perquè es continuen sentint identificats amb el contingut, igual que el primer dia.
The Beatles- Help!
Per a més informació visiteu el meu Delicious.
