Blogosfera: metamorfosi periodística
Des de mitjan dels anys 90, els blogs no paren de créixer, fins a esdevenir un realitat, que ha sobrepassat l’àmbit personal per endinsar-se en les esferes del periodisme i de la comunicació corporativa. Un nou estil informatiu, que té com a principal objectiu la consolidació d’una comunitat tan activa com heterogènia. Es podria assimilar l’impacte de la blogosfera amb el naixement de la impremta.
Els blogs són espais personals en el quals l’autor reflecteix allò que vol, que no han de ser necessàriament notícies, opinions, cròniques, reportatges o entrevistes.
Es presenta com una referència. No és un mitjà informatiu, sinó un mitjà de comunicació. Un recurs per comunicar i comunicar-se. La informació deixa d’estar al servei d’unes empreses o partits, per estar al servei del ciutadà. El paper del blog per al ciutadà és poder gaudir d’un espai de conversació pràcticament infinit. Però, cap blogger pretén “competir” amb els mitjans de comunicació, encara que aquesta, a vegades, ha estat la imatge que s’ha volgut vendre al públic. Els blogs són independents i realitzen una tasca anàloga als mitjans periodístics corporatius.
No obstant, el públic és prou intel·ligent i crític com per posar en pràctica, per si mateix, aquesta nova tecnologia i comprovar si és beneficiós o no. No cal que estigui a l’expectativa de les opinions alienes, mogudes per interessos personals. Opinions que no tenen raó de ser, perquè el blog suposa un complement de la informació divulgativa. I al cap i a la fi, tant el periodista de premsa escrita com el periodista dels mitjans digitals formen part d’un bloc únic i indivisible. Periodistes, ambdós, que se’n senten amb la mateixa intensitat per una feina ben feta que per una crítica agosarada.
Els avantatges d’un blog dins dels món de la comunicació són múltiples. Permet crear una comunitat de lectors, i alhora, molts d’aquests lectors seran editors d’un altre blog i probablement continuïn les històries que llegeixen en el seu propi espai cibernètic. Un blog és també una pàgina, on el seu creador o creadors recullen el més interessant, publicat a la xarxa, relacionat amb la temàtica que tracti; és a dir, que es converteix en una mena de filtre pels seus lectors. Per tant, no resulta eixelebrada la idea que molts d’aquests creadors siguin periodistes, ja que a priori tenen tots els elements necessaris per exercir la seva feina a Internet: transmetre i comunicar.
Encara més, ho fan afegint un nou ingredient: la capacitat i possibilitat d’interacció. No tan sols facilita la informació sinó que la vincula a altres documents relacionats. Alhora, a banda de ser un vehicle de comunicació per al periodista, és també una font d’informació i un punt de partida en la redacció de la pròpia notícia.
A més a més, els blogs estan orientats cap a fora, mai cap endins. Es troben ben situats en els resultats dels buscadors i enllacen i ,al mateix temps, són enllaçats. Això fa possible establir relacions de confiança entre els usuaris. Fomenten, així, la utilitat, la credibilitat i la popularitat. Constitueix un clar factor de mobilització social que concedeix la gran conversa de múltiples comunitats de la qual el seu denominador és el coneixement comú.
No es pot perdre de vista que la informació es quelcom més que la distribució i comercialització d’un producte. La informació és possible gràcies a la col·laboració de tots i en cap moment s’han de subestimar els coneixements de la persona que ens escolta o llegeix, perquè en definitiva, tots som lectors i tots som escriptors.
